LA NOSTRA FESTA VERDAGUER

Com cada Maig, temps de flors i d'esplet de la natura, l'escola celebra la Festa Verdaguer, sempre pels volts del 17 de Maig, data del naixement de Jacint Verdaguer, el nostre Mossèn Cinto.
És una festa lligada a les celebracions d'un poble, Folgueroles, que recorda i reviu el seu poeta més estimat.
Precisament aquest any es commemoren els 60 anys dels Amics de Verdaguer, o si més no del moment en què una colla de folguerolencs i verdaguerians van posar fil a l'agulla a una entitat que ha estat l'ànima mater d'aquesta gran trobada anyal. Festa Verdaguer o Quinzena literària, tant se val.
L'escola hi participa activament amb un projecte que es treballarà a cada classe i que formarà part d'una exposició oberta , durant el primer cap de setmana, a tothom que hi estigui interessat.
Les propostes són fruit d'una col·laboració entre la Fundació Verdaguer i les mestres de l'escola.
El tema d'aquest curs ha girat entorn al Racó de Mossèn Cinto, al costat de l'església, inaugurat també fa 60 anys. El sembrador, baix relleu sobre un esbós de Manolo Hugué presideix aquest espai. El versos de Mossèn Cinto hi són presents en una placa i en un padronet que s'hi instal·là el 1952, cinquantenari de la mort del poeta.
Aquest Racó ha estat motiu d'estudi per part dels alumnes d'Educació Infantil i els alumnes de Cicle Inicial han endreçat i replantat el jardí. I, en una nova inauguració, la colla de Cicle Mitjà han cantat una cançó de Joan Vilamala que també els ha acompanyat amb l'acordió.
Reproduccions d'aquest racó a l'escola, l'ofici de picapedrer , el moment històric de la guerra i la postguerra i el dia de la inauguració l'any 1952 ( recordant la figura del Doctor Eduard Junyent, que seleccionà les primeres plaques escampades pels carrers del poble amb versos del poeta), la memòria històrica ( els avis parlen de la guerra), les llindes de les cases, noves tècniques d'expressió artística...formen el gruix de l'exposició escolar.
A la tarda  la trobada al pavelló fou tot un èxit. El teatre i la música, amb les cançons dels més petits i la cantata "El follet valent", en la veu dels alumnes de Primer fins a Quart, ens van emocionar a molts.
Les festes així ens fan xalar i ens fan grans. Són un massatge pel cor. Per molts anys, Folgueroles!

Per veure més fotos cliqueu la imatge.

100 ANYS DE VALOR : HOMENATGE A ENRIC VALOR

Puc dir que fou Enric Valor el primer rondallaire que vaig llegir. Fou el llibre Meravelles i picardies el que em mostrà un món fabulós i proper i tan desconegut.
Jugaré amb el mot valor i no seré l'única. Perquè Enric Valor va tenir el valor, la valentia de recuperar la nostra llengua en un temps d'erm i por.
Som un poble tossut i que ha mantingut viva la tradició oral a cada casa a cada llogaret. Aquest amor per la llengua portarà a Enric Valor a recórrer la seva terra per salvar-ne els mots, les expressions particulars i la cultura ancestral. Ho estudiarà i ens ho llegarà amb la seva obra escrita extensa.Tot un treball de formigueta per la llengua.
Avui és un bon dia per glossar la seva figura i la seva obra. Entre tota la colla donar a conèixer al gran públic un gran escriptor i lingüista. A partir d'avui cal tenir-lo present a les escoles d'arreu del país. Cal donar-li el valor que es mereix i no podem permetre'ns el luxe d'ignorar-lo.

El logo, que és de Josep Porcar de Blogs de Lletres, us portarà al blog 1 entretants promotor d'aquest homenatge, juntament amb Víctor Pàmies i el mateix Josep Porcar. Hi trobareu l'índex dels blocs participants. Tota una lliçó. Obriu la finestra.

Ah, i a la cova d'en Jerri les descobertes dels nens i les nenes de tercer de Primària del CEIP Santa Bárbara de Tous de València. Molt, molt interessant.

L'EDUCACIÓ A DEBAT

Ja fa un quant temps que l'educació d'aquest país es qüestiona. I qui diu l'educació vol dir l'escola. Tothom es veu capaç de dir-hi la seva, cosa lícita per cert.
Tot al·legant els resultats d'informes Pisa i les retallades de pressupost l'escola pública està en perill.
I tendim a posar dins del mateix sac tot i a generalitzar, sense tenir en compte les realitats que envolten cada escola.
Els que tenim una edat i que estem a punt de jubilar-nos ens envaeix la sensació d'haver jugat el nostre torn, d'haver fet la nostra escola, d'haver somniat una escola, però que ara cal canviar i restaurar un model que no és gens nostre.
Hi ha molt a dir i a discutir. La sensació és que continuem anant a l'aventura, fent els tastaolletes, una mica d'aquí una mica d'allà i a veure si resulta. I tot, sense tenir en compte la bona feina que s'està fent i, torno a dir, la realitat de cada escola.

Al bloc Riell Bulevard fa uns quants dies, Eulàlia Mesalles, amb els seus articles fa un repàs prou contundent sobre aquest moment educatiu. No s'escapa ningú : ni pares, ni mestres, ni polítics...i continua. Vegeu-ne l'últim : Educar i passar el mort