Ja fa un quant temps que l'educació d'aquest país es qüestiona. I qui diu l'educació vol dir l'escola. Tothom es veu capaç de dir-hi la seva, cosa lícita per cert.
Tot al·legant els resultats d'informes Pisa i les retallades de pressupost l'escola pública està en perill.
I tendim a posar dins del mateix sac tot i a generalitzar, sense tenir en compte les realitats que envolten cada escola.
Els que tenim una edat i que estem a punt de jubilar-nos ens envaeix la sensació d'haver jugat el nostre torn, d'haver fet la nostra escola, d'haver somniat una escola, però que ara cal canviar i restaurar un model que no és gens nostre.
Hi ha molt a dir i a discutir. La sensació és que continuem anant a l'aventura, fent els tastaolletes, una mica d'aquí una mica d'allà i a veure si resulta. I tot, sense tenir en compte la bona feina que s'està fent i, torno a dir, la realitat de cada escola.
Al bloc Riell Bulevard fa uns quants dies, Eulàlia Mesalles, amb els seus articles fa un repàs prou contundent sobre aquest moment educatiu. No s'escapa ningú : ni pares, ni mestres, ni polítics...i continua. Vegeu-ne l'últim : Educar i passar el mort
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada