LA NOSTRA FESTA VERDAGUER

Com cada Maig, temps de flors i d'esplet de la natura, l'escola celebra la Festa Verdaguer, sempre pels volts del 17 de Maig, data del naixement de Jacint Verdaguer, el nostre Mossèn Cinto.
És una festa lligada a les celebracions d'un poble, Folgueroles, que recorda i reviu el seu poeta més estimat.
Precisament aquest any es commemoren els 60 anys dels Amics de Verdaguer, o si més no del moment en què una colla de folguerolencs i verdaguerians van posar fil a l'agulla a una entitat que ha estat l'ànima mater d'aquesta gran trobada anyal. Festa Verdaguer o Quinzena literària, tant se val.
L'escola hi participa activament amb un projecte que es treballarà a cada classe i que formarà part d'una exposició oberta , durant el primer cap de setmana, a tothom que hi estigui interessat.
Les propostes són fruit d'una col·laboració entre la Fundació Verdaguer i les mestres de l'escola.
El tema d'aquest curs ha girat entorn al Racó de Mossèn Cinto, al costat de l'església, inaugurat també fa 60 anys. El sembrador, baix relleu sobre un esbós de Manolo Hugué presideix aquest espai. El versos de Mossèn Cinto hi són presents en una placa i en un padronet que s'hi instal·là el 1952, cinquantenari de la mort del poeta.
Aquest Racó ha estat motiu d'estudi per part dels alumnes d'Educació Infantil i els alumnes de Cicle Inicial han endreçat i replantat el jardí. I, en una nova inauguració, la colla de Cicle Mitjà han cantat una cançó de Joan Vilamala que també els ha acompanyat amb l'acordió.
Reproduccions d'aquest racó a l'escola, l'ofici de picapedrer , el moment històric de la guerra i la postguerra i el dia de la inauguració l'any 1952 ( recordant la figura del Doctor Eduard Junyent, que seleccionà les primeres plaques escampades pels carrers del poble amb versos del poeta), la memòria històrica ( els avis parlen de la guerra), les llindes de les cases, noves tècniques d'expressió artística...formen el gruix de l'exposició escolar.
A la tarda  la trobada al pavelló fou tot un èxit. El teatre i la música, amb les cançons dels més petits i la cantata "El follet valent", en la veu dels alumnes de Primer fins a Quart, ens van emocionar a molts.
Les festes així ens fan xalar i ens fan grans. Són un massatge pel cor. Per molts anys, Folgueroles!

Per veure més fotos cliqueu la imatge.

17 DE MAIG : ELS 167 ANYS DE MOSSÈN CINTO

Una flor, boscana, de les que li agradaven tant.Bonets de capellà (Aquilegia vulgaris) Lilosa i al cel. Pel Mossèn, en l'aniversari del seu naixement.
A Folgueroles, a l'escola també, anem fent els preparatius per celebrar-ho com cal.
Aquest 2012  celebrem els 60 anys de la Festa Verdaguer a Folgueroles. L’any 1952, en ocasió del cinquantè aniversari de la mort de Jacint Verdaguer, va sorgir la idea de crear una entitat que vetllés i assegurés la memòria i la difusió de la vida i l’obra de Mn. Cinto. En aquella ocasió es va fer el Racó de Mossèn Cinto al costat de l'església Parroquial, i on des del 1945 (any del centenari del naixement) hi havia un baix relleu dedicat al sembrador obra de Manolo Hugué, tot col·locant-hi un monòlit i un petit brollador. Al cap d'uns quants anys la festa prendria volada de la mà dels Amics de Verdaguer.
El divendres, dia 18, ens trobarem al Racó de Mossèn Cinto per recuperar-lo una altra vegada. Els alumnes de Cicle Inicial  han estat els encarregats d' arranjar-lo i replantar-hi flors. La inauguració serà amb estrena de cançó, l'autor de la qual és Joan Vilamala.
A la tarda, la festa continuarà al pavelló municipal. Tots els alumnes de l'escola faran la seva actuació, cançons, danses i la cantata "EL follet valent".
.Vegeu el programa de la Quinzena literària aquí

PERE CALDERS, UN CONTISTA DEL S.XX

 Celebrem també el centenari del naixement de Pere Calders (1912-1994), gran contista de les nostres lletres.

En el següent vídeo de TV3, del programa Retalls podreu sentir-lo i copsar un esperit optimiste i atrapat pel cuquet de l'escriptura.
Encara el recordo en la seva aparició en el programa "Un tomb per la vida", presentat per Joaquim Maria Puyal, on Pere Calders deia que encara  empaitava la musa pels racons de casa.
 Nens i nenes, us recomano que llegiu el seu conte Raspall.
Ah, i visiteu La paret de les auques  de Joan Vilamala, hi trobareu la biografia de Pere Calders feta auca.

75 ANYS DESPRÉS

És us trist aniversari per Catalunya i per a tots els pacifistes de la Segona República.
Per edat i pensaments em toca fer memòria d'un temps i d'un país, moguts i inquiets com els d'avui en dia.
La nostra memòria ha estat segrestada per la llarga dictadura franquista i avui, encara, és difícil trencar el llarg silenci cruelment imposat. La memòria ens fa mal. És la dels nostres avis i la infantesa dels nostres pares que van viure un esclat lluminós de república democràtica que es va veure esclafada per una dictadura militar després una guerra entre germans.
Els néts i le nétes d'aquests nens de la guerra, que ja tenen vuitanta anys, no poden ignorar aquesta terrible història. Han d'entendre la ràbia legítima dels que ens sentim democràticament robats i castigats per ser hereus dels que van voler un món més just. Catalunya va ser perdedora i encara en paguem les conseqüències.
La revista Presència fa un recull fotogràfic de la Guerra Civil. També entrevista l'historiador Paul Preston pel seu últim llibre L'Holocaust Espanyol ( sobre la repressió durant i després de la guerra).
Aprofito per recomanar el llibre L'únic soldat : Memòries de Josep Teixidó i Dachs a cura de Santi Ponce i Joan Vilamala. Ha esta publicat per l'Ajuntament de Folgueroles dins de la col·lecció El Rastell. Aquest llibre és fruit del treball del Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Folgueroles. Recupera la figura de Josep Teixidó i Dachs folguerolenc que cap el 1930 es traslladà a la Barcelona cosmopolita amb el seu germà Ramon. Treballarà i aprendrà l'ofici de restaurador i des de ben aviat militarà en la Federació Obrera de Sindicats de la Indústria Gastronòmica (FOSIC) i al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). " El desig de llibertat i justícia universalista impregnen les seves memòries". Descriu els primers temps de la Barcelona revolucionària contra l'aixecament militar de Franco, la seva estada al front de guerra a l'entorn de l'Ebre amb el grau de caporal de intendència, l'exili, després de la derrota de la IIª República, que el portà al dolor i a la humiliació dels camps de concentració francesos i finalment a Mèxic on refarà la seva vida.
Felicito la tasca valenta del Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Folgueroles. No és gens fàcil aquesta tasca als pobles petits, és material sensible , tothom es coneix i ni que hagi estat silenciada, ens sabem la vida. Cal saber dir-ho en veu alt i amb nom i cognoms. Només així lluitant contra l'oblit podem evitar un horror semblant.