SENYORES I SENYORS : BENVINGUTS A "LE CIRQUE DE CALDER"

Hem descobert aquest documental  de Carlos Vilardebó realitzat a França el 1961.
Descoberta de l'artista Alexander Calder en l'article del bloc La  Pequeña ciudad de P.
Benvinguts al món de les avanguardes! Benvingudes al món calderià! I visca el món dels blocs!

MARE

 

Il·lustració de Margarita Sikorskaia

Més il·lustracions al Bloc Pinzellades al món.

BON NADAL AMB EL CANT DELS OCELLS!

Il·lustració de Jon Goodel

I més il·lustracions al bloc Pinzellades al món de la Biblioteca de Cocentaina.

POESIA

Que es un poema?

View more PowerPoint from Salvia

D'aquesta manera, celebraven l'any passat, el Dia Mundial de la Poesia, al bloc de Poesia Infantil i Juvenil de la Biblioteca de Cocentaina. La Sàlvia feia el muntatge amb el poema de Charles Ghigna " Què és un poema? "
Felicitats per la poesia : és la música de les paraules!

UN CONTE MOLT ADIENT PELS TEMPS QUE CORREN : MATAR L'ESCOLA, DE MIQUEL OBIOLS

Corria, corria i només corria. Però quan les explosions van fer tremolar el terra vaig caure ben estès. Sentia trets, canonades, crits. El fum negre i espès m’impedia de veure-hi bé, però sabia que l’escola estava acorralada. L’artilleria atacava des de tot arreu sense compassió. No sabia què fer quan vaig entreveure dos peus gegantins, impressionants, fets d’arrels. Eren els peus de la meva escola que s’arrencaven de la terra fent un gran esforç. Quina proesa! I encara que l’edifici era vell i ple d’esquerdes —sacsejant-se ara cap aquí, ara cap allà— s’inclinava i es redreçava en un astut equilibri. Llavors, la meva mestra Maria va treure el cap per totes les finestres de l’escola, vint-i-set vegades. Feia la ve de la victòria i em mirava amb ulls de «guanyarem, noi!». Paralitzat per la sorpresa, vaig adonar-me que l’escola avançava cap a mi per entre el foc i la fumassa. L’escola intentava fugir i jo també vaig intentar fugir amb ella.
Quan la mare va despertar-me del malson van trucar per telèfon. «És impossible, això no pot ser!», vaig sentir que deia. Vam sortir cap a l’escola amb el cotxe a tota pastilla.
La nostra escola no hi era, havia desaparegut. Tot era un gran descampat de terres remogudes. «Han matat l’escola!», va exclamar la mare. Les mestres i moltes mares i pares feien que sí amb el cap. Jo vaig posar-me a cridar com un ximple: «Noooo, l’escola ha fugit! No és cert, Maria?». La meva mestra va deixar escapar un somriure fluix. Els meus amics no m’entenien gens.
Un dissabte la mare i jo vam anar a visitar un cementiri d’escoles. Era molt trist. Edificis sencers d’escoles mig enrunades s’apilotaven entre si. Vam ensopegar l’arribada d’una grossa grua metàl·lica, amb rodes potents, a punt de descarregar. Del seu enorme braç giratori i suspès d’un cable amb un ganxo en penjava una escoleta. La petita escola es gronxava al vent com un fanal de paper. A la seva façana encara s’hi podia llegir «Escola pública».

• Miquel Obiols, 55 taques & gargots, amb il·lustracions de Joan Cruspinera. Columna, Barcelona, 2000. ISBN 84-664-0270-5.

Aquest conte és del llibre de Miquel Obiols esmentat , potser ja l'heu llegit  directament en el bloc Darabuc.cat, que tenim a la nostra llista de blocs . No cal afegir res més, el conte és prou explicit i no m'he pogut estar de  reproduir-lo al bloc.

L'AMOR PELS LLIBRES

Aquest estiu, m'estic esplaiant a cor què vols. Com una una bona sibarita o una golafre, depèn de com es miri. M'agrada variar. Com en el menjar. Vist de fora diríeu que és un bon batibull.
La lectura és com el menjar. Hi ha lectures que són per degustar-les lentament, d'altres són per empassar-se-les sense mastegar. I per mi, aquest temps de lectora plaent és l'estiu.
Per això, per poder-me escarxofar a la gandula o al sofà amb un bon llibre a les mans. Com un bon vi. Abans de tastar-lo ens mirem l'ampolla , la forma, el color translúcid que ens deixa intuir només o ens mostra sense trampes el contingut, color que ens evoca olors i sensacions.
El llibre aquest continent ple de sorpreses capaç d'enganxar-nos, de remoure'ns per dins, de transportar-nos sense més al lloc més inversemblant. El llibre es deixa tocar i fa olor i t'allibera tot un món de sensacions i records únics.
Aquest petits tresors anomenats llibres estan en perill d'extinció?
Des de l'estiu passat que hi ha un debat obert entorn de la reutilització dels llibres a les aules. Perquè una cosa són els llibres escolars i l'altra els llibres de lectura. Existeix un manifest defensant el dret a la biblioteca personal i a la no reutilització d'aquests llibres de contingut literari. Si cliqueu el logo de la campanya el podreu llegir, veure les opinions de diferents persones adherides ( algunes aparegudes a la premsa) i signar-lo si hi esteu d'acord.

Us adreço a l'escrit d'Anna Manso, escriptora i mare, que amb el títol Llibres a l'escola, llibres a casa va publicar al seu bloc Manso Organixeixon, el juny de 2010.

UNA SÈRIE AMB COR : POLSERES VERMELLES

Volia parlar-vos d'aquesta sèrie protagonitzada per una colla de nois i noies adolescents. Llàstima que la facin tan tard! Això sol passar a la televisió, que els programes interessants de debó els fan tard. La contrapartida és que es poden gravar o repescar-se per internet i en aquest cas pel blog de l'Albert Espinosa, autor d'aquesta història ( o també per TV3 a la carta).
És un tema sensible, la malaltia greu en els infants i els adolescents. D'entrada aquest tema pot fer una mica d'angoixa, però la història, escrita en clau de conte deixa tan lloc a l'optimisme i a la imaginació que val la pena de no perdre-se-la.
El bloc L'Elefant Trompeta en fa un bon article, molt interessant de llegir.

EL PARADÍS IMAGINAT DE JORGE LUÍS BORGES

" Siempre imaginé que el Paraiso sería algún tipo de biblioteca"
Jorge Luís Borges
Il·lustració de Gustavo Aimar per a la revista Beglam, maig de 2010.
Aquesta biblioteca tan especial l'hem descobert al bloc Pinzellades al món.

L'ESCOLA EN CATALÀ ARA I SEMPRE.

Us envio al bloc la paraula escrita de Lluís Gil. Cliqueu la imatge

AMB QUI LLEGEIXES?

Molt sovint parlem del gust per la lectura i dels hàbits lectors. Hem dit i repetit de la importància de la família, mirall primer dels nens i de les nenes. Els petits acostumen a imitar els grans i com és de suposar, llegir és un bon exemple a imitar.
Al bloc de Bib Botó, conegut per promoure l'homenatge a Joana Raspall, hem trobat un bon article de Fidel Masreal, aparegut al Periòdico del dijous, 9 de desembre, amb el títol ¿Amb qui llegeixes?. És interessant llegir-lo, per això,només cal que cliqueu el títol.
En Jerri, el nostre drac de biblioteca, s'ha dedicat a repassar revistes i llibreries i em sembla que a la cova hi ha fet parada de novetats...Vaja, si voleu regalar llibres i abans us voleu orientar.