dilluns, 18 de juliol del 2011

75 ANYS DESPRÉS


És us trist aniversari per Catalunya i per a tots els pacifistes de la Segona República.
Per edat i pensaments em toca fer memòria d'un temps i d'un país, moguts i inquiets com els d'avui en dia.
La nostra memòria ha estat segrestada per la llarga dictadura franquista i avui, encara, és difícil trencar el llarg silenci cruelment imposat. La memòria ens fa mal. És la dels nostres avis i la infantesa dels nostres pares que van viure un esclat lluminós de república democràtica que es va veure esclafada per una dictadura militar després una guerra entre germans.
Els néts i le nétes d'aquests nens de la guerra, que ja tenen vuitanta anys, no poden ignorar aquesta terrible història. Han d'entendre la ràbia legítima dels que ens sentim democràticament robats i castigats per ser hereus dels que van voler un món més just. Catalunya va ser perdedora i encara en paguem les conseqüències.
La revista Presència fa un recull fotogràfic de la Guerra Civil. També entrevista l'historiador Paul Preston pel seu últim llibre L'Holocaust Espanyol ( sobre la repressió durant i després de la guerra).
Aprofito per recomanar el llibre L'únic soldat : Memòries de Josep Teixidó i Dachs a cura de Santi Ponce i Joan Vilamala. Ha esta publicat per l'Ajuntament de Folgueroles dins de la col·lecció El Rastell. Aquest llibre és fruit del treball del Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Folgueroles. Recupera la figura de Josep Teixidó i Dachs folguerolenc que cap el 1930 es traslladà a la Barcelona cosmopolita amb el seu germà Ramon. Treballarà i aprendrà l'ofici de restaurador i des de ben aviat militarà en la Federació Obrera de Sindicats de la Indústria Gastronòmica (FOSIC) i al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). " El desig de llibertat i justícia universalista impregnen les seves memòries". Descriu els primers temps de la Barcelona revolucionària contra l'aixecament militar de Franco, la seva estada al front de guerra a l'entorn de l'Ebre amb el grau de caporal de intendència, l'exili, després de la derrota de la IIª República, que el portà al dolor i a la humiliació dels camps de concentració francesos i finalment a Mèxic on refarà la seva vida.
Felicito la tasca valenta del Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Folgueroles. No és gens fàcil aquesta tasca als pobles petits, és material sensible , tothom es coneix i ni que hagi estat silenciada, ens sabem la vida. Cal saber dir-ho en veu alt i amb nom i cognoms. Només així lluitant contra l'oblit podem evitar un horror semblant.

1 comentari:

  1. Molt bé, com sempre un bon article, gràcies per les teves reflexions que ja saps que molts compartim.

    ResponElimina