Elna és una petita ciutat de la Catalunya Nord, de la comarca del Rosselló a mig camí entre el mar i el Canigó. És prou interessant per la seva catedral romànica i gòtica, seu episcopal en l'època medieval i per la seva història des de ben antic (ja des de l' època ibèrica i romana ).
Elna però fins fa pocs anys ha amagat un tresor : la seva Maternitat, la Maternitat Suïssa d' Elna.
Ahir hi vaig anar. Amb una colla d'amics i companyes que no volen oblidar i fan memòria de la nostra història de fa setanta anys. Quan els vençuts i vençudes de la Guerra Civil espanyola, republicans tots ells, van entrar a França buscant refugi i es van veure confinats en camps de concentració a les platges d'Argelers en unes condicions infrahumanes ( sense barracons, ni aigua, ni cap condició higiènica). Casa seva era la sorra de la platja, el vent, la humitat, el mar, el fred del mes de febrer del 1939, les parets uns filats, una riera que separava els homes de les dones i la canalla i el mar).
La llum que desprenia ahir la Maternitat d'Elna era total, no ho sé dir d'altra manera. Segur, però que no era, ni de bon tros, la llum que veien les republicanes i refugiades que embarassades hi arribaven des d'Argelers, acollides per Elisabeth Eidenbenz.
Elisabeth Eidenbenz, nascuda a Zuric el 1913, mestra ens els seus primers anys d'ofici a Suïssa i Dinamarca, es feu voluntària el 1937 de l'Associació d'Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra. S'establí a Burjassot, al País Valencià i col·laborà en les tasques d'ajuda humanitària en la Guerra Civil espanyola en la zona republicana. L'exili la va portar a França l'any 1939. A Elna va organitzar la maternitat per donar acollida i ajuda a les dones embarassades dels camps de concentració d'Argelers, Sant Cebrià, el Barcarès i Ribesaltes. Va salvar la vida de 597 infants.
La Maternitat d'Elna va funcionar sense parar fins el 1944 quan en la Segona Guerra Mundial l'exercit alemany la va clausurar.
Elisabeth Eidenbenz no ha parat de portar llum i humanitat en les diferents guerres europees del s. XX. Encara és viva.
Avui Dia del Treball i Dia de la Mare : Qui es pot merèixer un homenatge més sentit sinó aquesta dona?
I recordem aquí
i encara +
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada