qui pensa ara en la mar
que deu bramar molt lluny
d'escumes i gavines?
aquí només les crestes
nevades que reposen
els camps colgats
en estàtiques onades
i en la nit constel·lacions
contemplant-se entotsolades.
que deu bramar molt lluny
d'escumes i gavines?
aquí només les crestes
nevades que reposen
els camps colgats
en estàtiques onades
i en la nit constel·lacions
contemplant-se entotsolades.
Poema 10, Paisatge amb hivern
Així era el seu paisatge en aquell hivern dels anys vuitanta.
Anna Dodas i Noguer, folguerolenca, una veu poètica i musical que malgrat la seva joventut es feia sentir.
Des del 1991 que l'Ateneu de Folgueroles la recorda amb el premi biennal Memorial Anna Dodas i Noguer que s'atorga al millor llibre editat en llengua catalana per un autor novell.
La fotografia que il·lustra el poema correspon a la nevada del Març de 2010. Des del Lluçanès i és de Marià Bosch i Noguera.
Anna Dodas i Noguer, folguerolenca, una veu poètica i musical que malgrat la seva joventut es feia sentir.
Des del 1991 que l'Ateneu de Folgueroles la recorda amb el premi biennal Memorial Anna Dodas i Noguer que s'atorga al millor llibre editat en llengua catalana per un autor novell.
La fotografia que il·lustra el poema correspon a la nevada del Març de 2010. Des del Lluçanès i és de Marià Bosch i Noguera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada